Visualització de contingut web

Drets laborals i de Seguretat Social

La Llei Integral, reconeixent que la violència de gènere té repercussió en la situació laboral de les dones que la patixen, els reconeix drets en este àmbit per a assegurar l’efectivitat de la seua protecció i fer possible que reben l’assistència social integral a què tenen dret.

Per a exercir estos drets les treballadores han d’acreditar la situació de violència de gènere, bé per mitjà de la sentència per la qual es condemne l’agressor, l’orde de protecció , o, excepcionalment, i fins que es dicte l’orde de protecció, per mitjà d’informe del ministeri fiscal que indique l’existència d’indicis que la dona és víctima de violència de gènere.

 

Drets de les treballadores per compte d’altri:

  • Dret a la reducció de la jornada laboral, que comporta una reducció del salari en la mateixa proporció. Es pot subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social per a mantindre les mateixes bases de cotització i que no es vegen afectades les futures prestacions de jubilació, incapacitat permanent i mort i supervivència, derivades de malaltia comuna o accident no laboral.

  • Dret a la reordenació del temps de treball, és a dir, a organitzar l’horari de treball d’acord amb les necessitats de la treballadora a través de l’adaptació de l’horari, l’aplicació de l’horari flexible o d’altres formes d’ordenació del temps de treball que s’utilitzen en l’empresa.

  • Dret preferent al canvi de centre amb reserva del lloc de treball durant els primers sis mesos. Si la treballadora víctima de violència de gènere es veu obligada a abandonar el seu lloc de treball, l’empresa haurà de comunicar-li les vacants que, per al mateix grup professional, existisquen en els seus altres centres de treball, a fi que puga exercitar este dret.

L’empresa està obligada a reservar el lloc de treball que ocupava la treballadora abans del canvi durant sis mesos, termini en què la dona podrà tornar al seu anterior lloc de treball o continuar en el nou perdent el seu dret a la reserva de plaça.

  • Dret a la suspensió de la relació laboral amb reserva de lloc de treball. Quan per a la seua efectiva protecció i la seua seguretat la treballadora haja d'abandonar temporalment el seu lloc de treball, l'empresa haurà de reservar el seu lloc de treball durant sis mesos, que el/la jutge/a podrà prorrogar per períodes de tres mesos i fins a un màxim de díhuit.

El temps de suspensió de la relació laboral per la situació de violència de gènere es considera de cotització efectiva als efectes de les prestacions de Seguretat Social per jubilació, incapacitat permanent, mort o supervivència, maternitat i desocupació, i es considerarà que es troben en situació d'assimilada a la d'alta per a accedir a les indicades prestacions.

Pel que fa a la protecció per desocupació, la suspensió de la relació laboral es considera com a situació de desocupació involuntària, per la qual cosa, si complix els requisits generals, té dret a cobrar la prestació contributiva o el subsidi per desocupació. En estos casos:

  • Que el període de suspensió tinga la consideració de període d’ocupació cotitzada significa que ha de computar-se per al reconeixement d’una prestació o subsidi, tant si durant eixe període de suspensió s’ha percebut la prestació o subsidi com si no s’ha percebut.

  • Les cotitzacions computades per al reconeixement d’una prestació o subsidi podran ser també computades per al reconeixement d’una prestació o subsidi posterior (p. ex. quan finalitze el seu contracte, o si decidix extingir la relació laboral per afer, efectiva la seua protecció ) el qual es reconeixerà com si no haguera percebut la prestació o subsidi anterior.

  • Per al càlcul de la quantia de la prestació, si les bases de cotització es van veure en el seu moment afectades per una reducció de jornada derivada de la situació de violència de gènere, seran incrementades fins al 100% de la seua quantia.

  • Dret a l’extinció del contracte de treball amb dret a la prestació per desocupació.

A la treballadora que, per a garantir la seua protecció, es veja obligada a abandonar definitivament el seu lloc de treball se la considera en situació legal de desocupació involuntària, per la qual cosa, si complix els requisits generals, té dret a cobrar prestació contributiva per desocupació o subsidi per insuficiència de cotització.

  • No tenen la consideració de faltes d’assistència al treball les absències motivades per la situació física o psicològica de la treballadora a conseqüència de la violència de gènere, circumstància que haurà de ser acreditada pels servicis socials d’atenció o pels servicis de salut.

  • L’acomiadament o l’extinció del contracte de treball per l’empresari serà nul si es produïx en ocasió de l’exercici per part de la treballadora víctima de violència de gènere dels drets de reducció o reordenació del seu temps de treball, de mobilitat geogràfica, de canvi de centre de treball o de suspensió de la relació laboral.

 

Drets de les treballadores per compte propi

Les treballadores per compte propi víctimes de violència de gènere que hagen de cessar en la seua activitat per a fer efectiva la seua protecció o el seu dret a l'assistència social integral no estaran obligades a cotitzar durant un període de sis mesos, que seran considerats com de cotització efectiva als efectes de les prestacions de Seguretat Social. A més, la seua situació serà considerada com a assimilada a la d’alta per a accedir a les prestacions de la Seguretat Social, i durant este període es mantindrà el dret a la prestació d’assistència sanitària de la Seguretat Social.


Drets de les funcionàries públiques

Les funcionàries públiques que siguen víctimes de la violència de gènere tenen els següents drets:

  • Dret a la reducció de la jornada, que comporta una reducció de la retribució en la mateixa proporció. Pot subscriure’s un conveni especial amb la seguretat social, a fi de mantindre les bases de cotització en les quanties per les quals cotitzaven amb anterioritat a la reducció de la jornada i que no es veja afectada la quantia de les prestacions de la seguretat social que es puguen reconéixer en un futur.

  • Dret a la reordenació del temps de treball, a través de l’adaptació de l’horari, de l’aplicació de l’horari flexible o d’altres formes d’ordenació del temps de treball en els termes que establisca l’Administració.

  • Dret a la mobilitat. La funcionària que, per a fer efectiva la seua protecció o el seu dret a l’assistència social integral, es veja obligada a abandonar el seu lloc de treball en la localitat on prestava els seus servicis té dret al trasllat a un altre lloc de treball propi del seu cos, escala o categoria professional, d’anàlogues característiques, sense necessitat que siga vacant de necessària cobertura. Així i tot, en estos supòsits l’administració pública competent estarà obligada a comunicar-li les vacants ubicades en la mateixa localitat o en les localitats que la interessada sol·licite expressament. Este trasllat tindrà la consideració de trasllat forçós.

  • Dret a l'excedència. La funcionària, per a fer efectiva la seua protecció o el seu dret a l’assistència social integral, té dret a sol·licitar la situació d’excedència sense que haja d’haver prestat un temps mínim de servicis previs i sense que siga exigible un termini de permanència en esta.

Durant els sis primers mesos, la funcionària té dret a la reserva del lloc de treball que exercira, sent computable el dit període als efectes d'antiguitat, carrera i drets del règim de Seguretat Social que s'aplique.

Quan les actuacions judicials ho exigiren es podrà prorrogar este període per tres mesos, amb un màxim de díhuit, amb idèntics efectes als assenyalats anteriorment, a fi de garantir l'efectivitat del dret de protecció de la víctima.

Durant els dos primers mesos d’esta excedència, la funcionària tindrà dret a percebre les retribucions íntegres i, si és el cas, les prestacions familiars per fill a càrrec.

  • Les faltes d'assistència de les funcionàries víctimes de violència de gènere, totals o parcials, tindran la consideració de justificades pel temps i en les condicions en què aixina ho determinen els servicis socials d'atenció o de salut, segons siga procedent.

Igual que les treballadores per compte propi o aliena, perquè els siguen reconeguts estos drets, les funcionàries han d'acreditar la situació de violència de gènere, bé per mitjà de la Sentència Condemnatòria Ferma per la qual es condemne l'agressor, l'Orde de Protecció i excepcionalment i fins que es dicte l'orde de protecció, per mitjà d'Informe del Ministeri Fiscal que indique l'existència d'indicis que la dona és víctima de violència de gènere.

 

La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques ha elaborat una guia per a les seues empleades víctimes de violència de gènere.

 

Guia empleades públiques Generalitat víctimes violència gènere

 

RESOLUCIÓ de 6 de setembre de 2017, de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Publiques, per la qual s'estableix el protocol d'actuació en l'Administració de la Generalitat per als procediments de mobilitat dels empleades publiques mates de violència de gènere.